Ja no queda res, el dilluns me’n vaig. M’exilie. Deixe la meua terra, no per gust sinó per necessitat, la de poder pagar-me l’últim curs de carrera entre altres coses. Arribat aquest moment no puc oblidar els meus iaios que temps arrere van fer el mateix que estic fent jo en aquests moments. Han passat molts anys i aparentment han canviat moltes coses però l’essència segueix sent la mateixa i les necessitats també. És trist haver d'anar a buscar-te la vida a un altre país, però sé que tindré tots els ulls posats en València, esperant tornar, lluitar i recuperar la meua terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario